Bruixa Calixta

Tipus: nom popular i genèric Origen: — Creador/a: Inventat com a nom genèric  Any: —   Sembla que, bruixa Calixta és un nom usat com a genèric per a parlar de bruixes. Tot i això, hi ha algun conte explicat on Calixta n'és la protagonista. La bruixa Calista està tirada a la gespa repassant el seu llibre d'encanteris per ordre de la cap de les bruixes, però tenia molta calor i no li venia de gust posar-se a treballar. Tot i això, per avorriment va començar a llegir el llibre. Poc després, s'estira a la gespa i mira els núvols cotoners flotant en el cel. A ella li agradaria poder ser un núvol i flotar. Immediatament, va pensar “això és el que vull: aprendre a flotar!”. Mirant el llibre, va trobar un capítol: com convertir-se en núvol. Va fer l'encanteri i, a poc a poc, Calixta va començar a enlairar-se cap als núvols quedant-se flotant entre ells. La gent que mirava el cel es preguntava si era una taca negra que es veia al cel. Poc després, l'encanteri va deixar de tenir efecte i Calixta va desplomar-se fins al riu. Però com no sabia nedar, va demanar auxili. Una granota que passava per allà, l'hi va dir: per què no aprens a nadar? I ella va dir: no vull aprendre a nadar, vull saber flotar. Així que va buscar un encanteri per fer aparèixer un vaixell al riu i de sobte, va aparèixer una barqueta a la vora del riu, Calixta va pujar sobre i va allunyar-se cap al mig del riu. Hi estava còmodament, però poc després va notar que els seus peus s'anaven mullant i va veure que la barqueta s'omplia d'aigua. Va començar a enfonsar-se fins que la barca va desaparèixer. Llavors, la granota l'hi va dir: sempre acabes dins l'aigua, per què no aprens a flotar com jo? Calixta l'hi va respondre: això és el que vull, però no m'està sent fàcil. Llavors, la granota l'hi va dir: sols m'has d'imitar, sigues valenta! La granota va tombar-se d'esquena i Calixta va fer el mateix, amb poc temps, i gràcies a la mestria de la granota, Calixta va aprendre a flotar. Calixta va veure que era millor el que l'hi havia ensenyat la granota que no els llibres d'encanteris. El llibre d'encanteris restava a la vora del riu, pacient, sense fer res ni tenir utilitat. Més info (vídeo)

Caganer

Tipus: Personatge imaginari col·lectiu català Origen: Pirineus Catalans Creador/a: Cultura popular catalana Any: Final del s. XVII-principi del s. XVIII Forma d’aparició: Figura del pessebre   El caganer és una figureta del pessebre que representa un pagès cagant. Actualment, aquesta figura se la pot trobar personalitzada amb tota mena de cares de famosos o de tradicions popular. Sembla que va sorgir en ple barroc, quan es va imposar dins el món artístic un realisme extrem. Sembla ser, segons Joan Amades, que aquesta figura representa la fertilitat, ja que en el pessebre se'l col·loca cagant al camp. Així doncs, el caganer és un símbol de prosperitat, bones collites i bona sort. Més info (vídeo)  

Caputxeta Vermella

Tipus: Personatge de ficció Origen: Europeu - primeres notícies de la narració d’aquesta a França Creador/a: Conte Popular. Primera transcripció: Charles Perrault Any: 1a transcripció 1697. Es té constància de la història des del s. XI Forma d’aparició: Llibre format conte   La Caputxeta Vermella és un conte popular dut a llibre per Charles Perrault.   Fa molt temps hi havia una noia molt bonica. Aquesta, va demanar a la seva mare dur-li el menjar a l'àvia que restava malalta a casa. La mare va accedir-hi, però l'hi va demanar que, si us plau, anés directe a casa l'àvia i no parlés amb desconeguts. La nena, però, no tenia cap mena de por per haver de creuar el bosc per a arribar a casa de l'àvia, ja que sempre hi trobava molts amics: ocells, esquirols…  Va començar el seu camí, mentre anava observant els animals del bosc, se li va aparèixer un llop. Aquest l'hi va demanar: on vas, noia? La noia l'hi va explicar que anava a casa l'àvia a dur-li menjar, ja que estava malalta. El llop va recomanar-li un camí per anar a casa l'àvia, però aquest resulta ser més llarg i el llop aprofitar per anar-hi més ràpid. En arribar a casa l'àvia, el llop se l'ha menjat, es vesteix amb els vestits de l'àvia i es posa al llit per fer-se passar per ella. En arribar, la caputxeta veu a l'àvia estranya i l'hi pregunta: - Àvia ... Quins ulls més grossos que tens! -Són per a veure't millor Caputxeta - va contestar el llop amb una veu trencada. - Àvia ... Quines orelles més grosses que tens! - Són per escoltar-te millor Caputxeta! - Àvia ... Quines dents més grosses que tens! - Són per ... MENJAR-TE MILLOR!   El llop va fer un salt del llit i es va tirar a sobre de la Caputxeta i se la va menjar!! Per allà a prop hi passava un caçador que, en sentir els crits de la Caputxeta, va decidir anar a veure què passava. Quan va trobar la porta oberta i el llop dormint sobre el llit amb una panxa molt grossa, va endevinar el que havia passat i, amb un ganivet, va obrir la panxa del llop.   Va trobar-hi la Caputxeta i la seva àvia. Totes dues van sortir de la panxa del llop i es van abraçar amb el caçador. Al llop l'hi van omplir la panxa de pedres. En despertar-se, va sentir molta set, es va apropar al riu més proper i en acostar-s'hi a beure, va desequilibrar-se amb el pes de les pedres, va caure al riu i es va ofegar. Més info

Capitán Trueno

Tipus: Personatge de ficció Origen: Espanyol Creador/a: Víctor Mora i Pujadas i Miquel Ambrosio Zaragoza Any: 1956 Forma d’aparició: Còmic   El "Capitan Trueno" és un cavaller de l'edat mitjana, el qual representa que viu en temps de la tercera Croada. Vestit amb el vestit típic de cavaller, aquest el duu guarnit amb una modificació de les armes de la corona d'Aragó. El Capità Trueno és fill d'un noble de la Catalunya nord. En fer-se gran, decideix sortir a lluitar i marxar amb els Sarraïns. En el primer combat, lluita amb un guerrer àrab, el qual han assassinat els seus pares i als seus germans. Mort de ràbia, Trueno decideix partir cap a Terra Santa a lluitar a les croades amb el seu nou company "Goliath". Anys després, el 1191 i al comandament d'un petit exèrcit a les ordres de Ricard Cor de Lleó, el Capitán Trueno comença oficialment les seves aventures en el marc de la Tercera Croada, en la presa d'un baluard àrab proper a Sant Joan d'Acre. El seu primer viatge a bord de l'enginy els porta a la Xina, juntament amb Grune, filla de Morgano; allí el Capitán Trueno lluita amb Gengis Khan, un dels pocs contrincants a qui Trueno no podrà derrotar, ja que el combat acaba amb l'extenuació de tots dos. També el Capitán Trueno sent nostàlgia de la seva pàtria, encara que per diverses raons: des de fa temps el persegueix el record de Sígrid i decideix visitar l'illa de Thule, en la qual resideix des que el seu pare es retira del pirateig.

Carpanta

Tipus: Personatge de ficció Origen: Espanyol Creador/a: José Escobar Any: 1947  Format aparició:  Revista Pulgarcito - Editorial Bruguera   Carpanta és un personatge baixet, sense una edat molt definida ni identificable. Amb un gran nas, un petit bigoti i roba que recorda a la d'un captaire, viu sota d'un pont i no se li coneix família ni feina. La seva habilitat principal és buscar maneres per aconseguir menjar, i de fet d'aquí ve el seu nom "Carpanta" (Tenir gana violenta). Carpanta és un personatge picaresc i en situació de pobresa, que es busca la vida per sobreviure i que reflecteix la situació que vivia gran part de la població en època de postguerra. Més info (vídeo)

Charlot

Tipus: Personatge cinematogràfic Origen: Londinenc Creador/a: Charlie Chaplin Any: 1914 Format aparició: Cinema    Charlot fou un personatge cinematogràfic interpretat per Charles Chaplin que va esdevenir una icona del cinema mut, el més conegut dels actors de l'època. Es tractava d'un personatge de còmic dins d'un cinema creat pel mateix Chaplin que donava el seu punt de vista crític sobre el capitalisme extrem, el totalitarisme a l'alça i la deshumanització del món modern; temes que van molestar a l'elit estatunidenca arribant al punt d'expulsar-lo del país. Charlot era un personatge maldestre i ingenu, que tot i el seu caire de rodamon, fa un gran esforç per intentar seguir els estàndards sobre les maneres i les regles d'un cavaller com "déu mana". Tot i els intents, sempre acaba buscant la manera de sobreviure i escapar de les autoritats, les quals porta de corcoll amb les seves entremaliadures. Les obres cinematogràfiques més conegudes on apareix Charlot són:   The kid (1921) Quimera del oro (1925) Luces de la ciudad (1931) Tiempos modernos (1936)   Amb l'entrada del cinema parlat, Charles Chaplin decideix que, a partir del seu primer film parlat (El Gran Dictador, 1940), serà hora de retirar el personatge, tot i que algun personatge recorda al mític Charlot. Curiosament, tot i que Chaplin era un emblema del cinema mut, El Gran Dictador fou el seu film de més èxit; a més de ser un símbol en contra del feixisme, el nazisme i l’antisemitisme. Més info (vídeo)

Popeye i Cocoliso

Tipus: Personatges dibuixos animats Origen: Nord-Americà Creador/a: Elzie Crisler Segar Any: 1929 Format d’aparició: Tira còmica    Popeye el mariner, més conegut simplement com a Popeye, és un personatge de ficció protagonista de les seves històries en Tira còmica, i més endavant en dibuix animat en sèries i curtmetratges. Tot i que en un inici, en ser creat, va ser un personatge secundari de la tira còmica, més endavant va guanyar-se el lloc de protagonista. Ell és un home fort, grotesc, de parla particular, que sempre fuma pipa i va vestit de mariner. Va amb tatuatges i es borni de l'ull dret (d’aquí el seu nom, en anglès pop eye). La seva poció màgica: els espinacs. Quan en menja és fort com un bou! Pot arribar a aixecar 36 tonelades! Popeye serà, durant les seves historietes, l'encarregat de resoldre tots els embolics i de salvar a la seva esposa, Olívia, de les situacions difícils en les quals sovint es troba. Per culpa dels dos enemics principals de Popeye i Olívia, en Brutus i la Bruixa Maregassa, volten pel món per escapar dels seus atacs. Cocoliso és fill de Popeye. Aquest, en una tira còmica de 1933, rep per correspondència un nen nounat, el qual decideix que és fill seu i l'hi posa el nom de Cocoliso. La història diu que, Cocoliso és príncep hereu de Demonia, el qual assassinen al seu pare biològic i es troba amenaçat pel seu tiet, qui vol el tron. La mare de Cocoliso decideix deixar-lo a la porta de Popeye i Olívia, sabent que el protegiran. Cocoliso es un nadó que, en un inici es limita a dir: Glop. Més endavant, tot i que físicament no el fan créixer, sí que aprèn a parlar amb normalitat i llença cops. Més info (vídeo)

Dona que ven globus

Tipus: Personatge imaginari col·lectiu Origen:  – Creador/a: — Any: — Forma d’aparició: Carrers i places    La dona que ven globus fa referència a les venedores que d'aquest element tan apreciat per la majoria d'infants. Es tracta d'un personatge que es va crear en l'imaginari col·lectiu de la població: una dona passeja pel carrer, a la mà i dur tot de fils que acaben en globus de tots colors. Se les podia trobar a les fires, als circs o als teatres infantils. Actualment, encara les trobem, porten, però, globus amb formes diferents, sobretot de dibuixos animats i formes que enganxen a les criatures. Les continuem veient a diversos llocs, per exemple, en acabar les cavalcades dels reis mags.