Barbablava

Tipus: Personatge de ficció Origen: Francès Creador/a: Charles Perrault Any: 1697 Format aparició: Llibre editorial Dr. Grégr a Ferdinand Dattel   Barbablava era un jove que vivia en un castell i tenia moltes riqueses. Físicament, era fort, gros, amb una gran barba blava i d'aspecte grotesc. Això els feia generar certa recança entre la gent. Barbablava es va casar amb una dona jove i aquesta va anar a viure amb ell al gran castell. Un bon dia, Barbablava va haver de marxar i va deixar la clau mestra del castell a la seva esposa amb una sola indicació: podia fer el que volgués, tret d'obrir una cambra al fons del passadís. Barbablava va partir i durant la seva absència, la jove muller va estar fent festes, sopar i xerinola tot gaudint del gran castell. Tot i això, no es podia de sobre la curiositat per saber que s'amagava en aquella cambra prohibida i finalment, acaba entrant. En obrir la porta i entrar-hi, descobreix tot de cossos de dones mortes i desmembrada, l'habitació és plena de sang i aviat les seves mans i la clau s'embruten de sang. Ràpidament, torna a tancar la cambra i, per amagar-li a Barbablava que ha entrat a la cambra, intenta, sense èxit netejar la clau. Quan Barbablava torna del seu viatge i demana la clau a la jove esposa, descobreix que aquesta hi ha entrat i anuncia a la jove que, per no haver fet cas de les seves indicacions, tindria el mateix final que les seves antigues esposes (les dones de l'habitació). L'esposa li demana temps per poder-se confessar i preparar-se, i Barbablava accedeix a donar-li aquest temps. Durant aquest temps, l'esposa aprofita per escriure als seus germans demanant ajuda. Aquests, hi acudeixen a l'instant i maten a Barbablava. En conseqüència de l'assassinat de Barbablava, la seva esposa es queda vídua i hereta totes les pertinences d'en Barbablava, entre elles el gran castell i les claus. Més info (vídeo)

Blancaneu

Tipus: Personatge de ficció Origen: Germànic  Creador/a: Germans Grimm Any: 1812 Format d’aparició: Tradició popular - llibre   La Blancaneu és la protagonista del conte que duu el mateix nom "Blancaneu", un conte d'inspiració popular que va ser plasmada en llibre pels germans Grimm. Blancaneu és una jove que viu amb la seva madrastra, la Reina. Aquesta teniu un mirall màgic. Cada matí, la Reina preguntava al seu mirall: mirall, mirallet, qui és la més bonica d'aquest regne? El mirall l'hi contestava: Oh, Reina, tu ets la més bonica entre les dones! Però, un bon dia, la reina pregunta al seu mirall la mateixa pregunta de cada dia, i el mirall l'hi contesta: Oh, Reina meva, Blancaneu s'ha fet gran i ella és la més bella entre les dones!   La Reina embogí de ràbia i cridà a un caçador i l'hi va ordenar: Emporta't la Blancaneu al bosc, mata-la, i com a prova d'haver fet el meu encàrrec, porta'm el seu cor. El caçador va endur-se la Blancaneu, però quan va ser hora, no va veure's en cor de fer-ho i la va deixar fugir bosc endins. En lloc del seu cor, va dur-hi el d'un senglar. Blancaneu va sortir corrent, va caminar durant hores fins que va descobrir al mig del bosc una caseta preciosa. Va entrar-hi i allí va veure que tot el que hi havia era petit: els plats, els gots, les cadires, els llits. I de cada un, n'hi havia set. En veure els llits, no va poder més, i es va quedar adormida.   Hores més tard, van arribar els propietaris de la casa, set nans miners. A l'entrar-hi i trobar a Blancaneu es van quedar meravellats. Blancaneu els hi va explicar la seva història i finalment, es va quedar a viure amb ells.   Mentrestant, la reina era a palau pensant que tornava a ser la més bella, va agafar el seu mirall i l'hi va preguntar: mirallet, mirallet, qui és la dona més bella? Llavors, el mirall, va contestar-li: encara és la Blancaneu, que ara viu amb els nans. Furiosa, decideix anar ella mateixa a matar a la Blancaneu. La reina es disfressa de pagesa i l'hi ofereix una poma a Blancaneu, aquesta desconfia i la reina es menja la meitat de la poma (que no ha estat enverinada) per guanyar la confiança de la Blancaneu. Blancaneu accepta i acaba menjant-se la meitat enverinada. En fa una mossegada i cau en coma profund. La Reina marxa contenta, pensant que ha aconseguit el seu objectiu. En tornar els nans, veuen que no poden fer res per Blancaneu, l'hi fan un taüt de vidre i l'hi preparen l'enterrament, els animals del bosc s'acomiaden d'ella. En el moment de la vetlla, passa per allà un príncep a cavall, en veure la Blancaneu s'hi queda ben enamorat d'ella i la besa com a comiat. Blancaneu, gràcies al petó, torna a la vida. L'amor del príncep cap a ella trenca el malefici de la malvada reina. Blancaneu i el príncep es prometen en matrimoni.   Poc després, la Reina torna a preguntar al seu mirall la pregunta de sempre: mirall, mirallet, qui és la més bonica del regne? I el mirall, l'hi respon: La núvia del príncep és la més bella del regne. La madrastra no ho pot creure i es presenta al casori. En descobrir que la núvia és la Blancaneu, no ho pot creure. A l'instant, intenta assassinar a la Blancaneu, però el príncep ho descobreix i castiga a la reina fent-li dur unes sabates de ferro incandescent i fer-la ballar fins que mor. Més info (vídeo)

Bruixa Calixta

Tipus: nom popular i genèric Origen: — Creador/a: Inventat com a nom genèric  Any: —   Sembla que, bruixa Calixta és un nom usat com a genèric per a parlar de bruixes. Tot i això, hi ha algun conte explicat on Calixta n'és la protagonista. La bruixa Calista està tirada a la gespa repassant el seu llibre d'encanteris per ordre de la cap de les bruixes, però tenia molta calor i no li venia de gust posar-se a treballar. Tot i això, per avorriment va començar a llegir el llibre. Poc després, s'estira a la gespa i mira els núvols cotoners flotant en el cel. A ella li agradaria poder ser un núvol i flotar. Immediatament, va pensar “això és el que vull: aprendre a flotar!”. Mirant el llibre, va trobar un capítol: com convertir-se en núvol. Va fer l'encanteri i, a poc a poc, Calixta va començar a enlairar-se cap als núvols quedant-se flotant entre ells. La gent que mirava el cel es preguntava si era una taca negra que es veia al cel. Poc després, l'encanteri va deixar de tenir efecte i Calixta va desplomar-se fins al riu. Però com no sabia nedar, va demanar auxili. Una granota que passava per allà, l'hi va dir: per què no aprens a nadar? I ella va dir: no vull aprendre a nadar, vull saber flotar. Així que va buscar un encanteri per fer aparèixer un vaixell al riu i de sobte, va aparèixer una barqueta a la vora del riu, Calixta va pujar sobre i va allunyar-se cap al mig del riu. Hi estava còmodament, però poc després va notar que els seus peus s'anaven mullant i va veure que la barqueta s'omplia d'aigua. Va començar a enfonsar-se fins que la barca va desaparèixer. Llavors, la granota l'hi va dir: sempre acabes dins l'aigua, per què no aprens a flotar com jo? Calixta l'hi va respondre: això és el que vull, però no m'està sent fàcil. Llavors, la granota l'hi va dir: sols m'has d'imitar, sigues valenta! La granota va tombar-se d'esquena i Calixta va fer el mateix, amb poc temps, i gràcies a la mestria de la granota, Calixta va aprendre a flotar. Calixta va veure que era millor el que l'hi havia ensenyat la granota que no els llibres d'encanteris. El llibre d'encanteris restava a la vora del riu, pacient, sense fer res ni tenir utilitat. Més info (vídeo)

Caganer

Tipus: Personatge imaginari col·lectiu català Origen: Pirineus Catalans Creador/a: Cultura popular catalana Any: Final del s. XVII-principi del s. XVIII Forma d’aparició: Figura del pessebre   El caganer és una figureta del pessebre que representa un pagès cagant. Actualment, aquesta figura se la pot trobar personalitzada amb tota mena de cares de famosos o de tradicions popular. Sembla que va sorgir en ple barroc, quan es va imposar dins el món artístic un realisme extrem. Sembla ser, segons Joan Amades, que aquesta figura representa la fertilitat, ja que en el pessebre se'l col·loca cagant al camp. Així doncs, el caganer és un símbol de prosperitat, bones collites i bona sort. Més info (vídeo)  

Caputxeta Vermella

Tipus: Personatge de ficció Origen: Europeu - primeres notícies de la narració d’aquesta a França Creador/a: Conte Popular. Primera transcripció: Charles Perrault Any: 1a transcripció 1697. Es té constància de la història des del s. XI Forma d’aparició: Llibre format conte   La Caputxeta Vermella és un conte popular dut a llibre per Charles Perrault.   Fa molt temps hi havia una noia molt bonica. Aquesta, va demanar a la seva mare dur-li el menjar a l'àvia que restava malalta a casa. La mare va accedir-hi, però l'hi va demanar que, si us plau, anés directe a casa l'àvia i no parlés amb desconeguts. La nena, però, no tenia cap mena de por per haver de creuar el bosc per a arribar a casa de l'àvia, ja que sempre hi trobava molts amics: ocells, esquirols…  Va començar el seu camí, mentre anava observant els animals del bosc, se li va aparèixer un llop. Aquest l'hi va demanar: on vas, noia? La noia l'hi va explicar que anava a casa l'àvia a dur-li menjar, ja que estava malalta. El llop va recomanar-li un camí per anar a casa l'àvia, però aquest resulta ser més llarg i el llop aprofitar per anar-hi més ràpid. En arribar a casa l'àvia, el llop se l'ha menjat, es vesteix amb els vestits de l'àvia i es posa al llit per fer-se passar per ella. En arribar, la caputxeta veu a l'àvia estranya i l'hi pregunta: - Àvia ... Quins ulls més grossos que tens! -Són per a veure't millor Caputxeta - va contestar el llop amb una veu trencada. - Àvia ... Quines orelles més grosses que tens! - Són per escoltar-te millor Caputxeta! - Àvia ... Quines dents més grosses que tens! - Són per ... MENJAR-TE MILLOR!   El llop va fer un salt del llit i es va tirar a sobre de la Caputxeta i se la va menjar!! Per allà a prop hi passava un caçador que, en sentir els crits de la Caputxeta, va decidir anar a veure què passava. Quan va trobar la porta oberta i el llop dormint sobre el llit amb una panxa molt grossa, va endevinar el que havia passat i, amb un ganivet, va obrir la panxa del llop.   Va trobar-hi la Caputxeta i la seva àvia. Totes dues van sortir de la panxa del llop i es van abraçar amb el caçador. Al llop l'hi van omplir la panxa de pedres. En despertar-se, va sentir molta set, es va apropar al riu més proper i en acostar-s'hi a beure, va desequilibrar-se amb el pes de les pedres, va caure al riu i es va ofegar. Més info

Capitán Trueno

Tipus: Personatge de ficció Origen: Espanyol Creador/a: Víctor Mora i Pujadas i Miquel Ambrosio Zaragoza Any: 1956 Forma d’aparició: Còmic   El "Capitan Trueno" és un cavaller de l'edat mitjana, el qual representa que viu en temps de la tercera Croada. Vestit amb el vestit típic de cavaller, aquest el duu guarnit amb una modificació de les armes de la corona d'Aragó. El Capità Trueno és fill d'un noble de la Catalunya nord. En fer-se gran, decideix sortir a lluitar i marxar amb els Sarraïns. En el primer combat, lluita amb un guerrer àrab, el qual han assassinat els seus pares i als seus germans. Mort de ràbia, Trueno decideix partir cap a Terra Santa a lluitar a les croades amb el seu nou company "Goliath". Anys després, el 1191 i al comandament d'un petit exèrcit a les ordres de Ricard Cor de Lleó, el Capitán Trueno comença oficialment les seves aventures en el marc de la Tercera Croada, en la presa d'un baluard àrab proper a Sant Joan d'Acre. El seu primer viatge a bord de l'enginy els porta a la Xina, juntament amb Grune, filla de Morgano; allí el Capitán Trueno lluita amb Gengis Khan, un dels pocs contrincants a qui Trueno no podrà derrotar, ja que el combat acaba amb l'extenuació de tots dos. També el Capitán Trueno sent nostàlgia de la seva pàtria, encara que per diverses raons: des de fa temps el persegueix el record de Sígrid i decideix visitar l'illa de Thule, en la qual resideix des que el seu pare es retira del pirateig.

Carpanta

Tipus: Personatge de ficció Origen: Espanyol Creador/a: José Escobar Any: 1947  Format aparició:  Revista Pulgarcito - Editorial Bruguera   Carpanta és un personatge baixet, sense una edat molt definida ni identificable. Amb un gran nas, un petit bigoti i roba que recorda a la d'un captaire, viu sota d'un pont i no se li coneix família ni feina. La seva habilitat principal és buscar maneres per aconseguir menjar, i de fet d'aquí ve el seu nom "Carpanta" (Tenir gana violenta). Carpanta és un personatge picaresc i en situació de pobresa, que es busca la vida per sobreviure i que reflecteix la situació que vivia gran part de la població en època de postguerra. Més info (vídeo)

Charlot

Tipus: Personatge cinematogràfic Origen: Londinenc Creador/a: Charlie Chaplin Any: 1914 Format aparició: Cinema    Charlot fou un personatge cinematogràfic interpretat per Charles Chaplin que va esdevenir una icona del cinema mut, el més conegut dels actors de l'època. Es tractava d'un personatge de còmic dins d'un cinema creat pel mateix Chaplin que donava el seu punt de vista crític sobre el capitalisme extrem, el totalitarisme a l'alça i la deshumanització del món modern; temes que van molestar a l'elit estatunidenca arribant al punt d'expulsar-lo del país. Charlot era un personatge maldestre i ingenu, que tot i el seu caire de rodamon, fa un gran esforç per intentar seguir els estàndards sobre les maneres i les regles d'un cavaller com "déu mana". Tot i els intents, sempre acaba buscant la manera de sobreviure i escapar de les autoritats, les quals porta de corcoll amb les seves entremaliadures. Les obres cinematogràfiques més conegudes on apareix Charlot són:   The kid (1921) Quimera del oro (1925) Luces de la ciudad (1931) Tiempos modernos (1936)   Amb l'entrada del cinema parlat, Charles Chaplin decideix que, a partir del seu primer film parlat (El Gran Dictador, 1940), serà hora de retirar el personatge, tot i que algun personatge recorda al mític Charlot. Curiosament, tot i que Chaplin era un emblema del cinema mut, El Gran Dictador fou el seu film de més èxit; a més de ser un símbol en contra del feixisme, el nazisme i l’antisemitisme. Més info (vídeo)