La Monyos

Tipus: Personatge popular  Origen: Barcelona - Catalunya Creador/a: Imaginari col·lectiu Barceloní Any: 1851 (Naixement) Forma d’aparició: Personatge real   Dolors Bonella i Alcánzar (Barcelona, 1851-1940). Coneguda popularment com La Monyos per la seva manera estrafolària de vestir, va esdevenir el personatge més conegut i estimat de la Rambla. Cada dia recorria la via amb un clavell al cap i empolainada amb colors llampants.    Segons expliquen les cròniques del moment, Dolors Vega Masana era molt jove quan els seus pares, que eren de família adinerada, van intentar casar-la amb un home més gran. Ella s’hi va negar i, això, li va costar ser expulsada de casa i desheretada, negant-li fins i tot a utilitzar els seus cognoms.   Per això es va fer dir Dolors Bonella i Alcánzar i va entrar de minyona a un palauet d’uns comtes al passeig de Gràcia. Es va quedar embarassada del fill de la casa i va tenir una nena. El pare del nadó va morir i els avis paterns van separar-la de la nena, però ella hi anava cada dia. Una situació que va causar-li un trastorn mental.   Els darrers anys de la seva vida, en plena Guerra Civil Espanyola, evitava protegir-se als refugis antiaeris quan hi havia bombardejos a la ciutat. Dolors Bonella va morir el 15 de setembre de 1940 a l'Hospital del Mar de Barcelona després de ser acollida a les darreries a la Casa de la Caritat. El seu funeral va esdevenir multitudinari i solemne però algú en va pagar les despeses, fet que va alimentar encara més els rumors sobre el destí de la seva malaurada filla i la relació amb la família benestant per la qual havia treballat. Més info

Mortadelo i Filemón

Tipus: Personatges de ficció Origen: Español Creador/a: Francisco Ibáñez Any: 1958 Forma d’aparició: Historieta humorística - Editorial Bruguera   Són els protagonistes de la sèrie de còmics de llarg recorregut anomenada "Mortadelo y Filemón", que ha estat publicada desde 1958 fins a l'actualitat.   La sèrie de còmics segueix les aventures de Mortadelo, un agent de l'agència d'espionatge TIA (Técnicos de Investigación Aeroterráquea), i el seu company Filemó, un agent intel·ligent i meticulós. La seva missió és resoldre diversos casos i enfrontar-se a diversos enemics i desafiaments en el món de l'espionatge i la investigació.   Mortadelo és un agent amb una personalitat desordenada, desafortunat i amb la capacitat d'adoptar múltiples disfresses. Filemó, en canvi, és el cervell de l'operació, responsable i intel·ligent. Els dos personatges s'embolicaven constantment en situacions còmiques i caòtiques, amb un toc d'humor absurd i satíric.   La sèrie de còmics de Mortadelo i Filemó ha estat un gran èxit a Espanya i ha guanyat popularitat a altres països de parla hispana. Els seus còmics han estat traduïts a diferents idiomes i han estat adaptats a la televisió i el cinema, amb diverses sèries animades i pel·lícules d'acció en viu basades en els personatges. Mortadelo i Filemón són considerats dos dels personatges més emblemàtics del còmic espanyol i continuen sent estimats per diverses generacions de lectors. Més info

Papa Noel

Papa Noel Tipus: Personatge popular Origen: Cristianisme Occidental Creador/a: Cristianisme Any: 1624 Forma d’aparició: Llegenda religiosa El Pare Noel és un personatge el qual el seu nom original mític que es relaciona amb les festes de Nadal i és conegut arreu del món. Es tracta d'un personatge carismàtic i bonàs, que es creu que viu al Pol Nord i es dedica a portar regals als nens i nenes durant la nit de Nadal. La imatge tradicional del Pare Noel mostra un home vell i replet, amb una barba blanca llarga i vestit amb una túnica vermella, botes i un barret de copa. El Pare Noel viatja en un trineu màgic tirat per rens voladors, com ara Rudolf el ren de nas vermell, i entra a les cases per les xemeneies per deixar regals sota l'arbre de Nadal o al costat del pessebre, si la família celebra la tradició del pessebre. La figura del Pare Noel s'inspira en diverses tradicions i figures històriques de diferents cultures, com Sant Nicolau a Europa, que era un bisbe cristià del segle IV conegut per la seva generositat amb els nens i els necessitats. Amb el temps, aquestes llegendes es van fusionar i van donar lloc al caràcter icònic del Pare Noel que coneixem avui. La seva figura com a personatge universalment conegut i associat amb el lliurament de regals a nens i nenes durant les festes de Nadal es va anar desenvolupant al llarg de diversos segles, fusionant diverses tradicions i llegendes, fins a arribar a l'aspecte i la figura que avui reconeixem com a Pare Noel. Si bé la figura del Pare Noel prové de diverses llegendes cristianes d’arreu d’Europa, no és cert que una marca de refrescos n’hagi modificat el seu aspecte per a fins comercials.

Pasqual

Tipus: Personatges de cançó Origen: Catalunya Creador/a: Lletra de Joan Misterio. Cantada per Guillermina Motta. Any: 1923 Forma d’aparició: Cantada per diverses cantants com Guillermina Motta, Núria Feliu o Pepita Ramos “La Goyita”   Pasqual és el protagonista de la cançó “El vestir d’en Pasqual”. Aquesta cançó narra com vesteix el personatge donant tota mena de detalls. Aquesta n’és la lletra:    El meu xicot vestint és tan original Que no té igual i crida l'atenció Per contemplar-lo surt tothom sempre al portal Perquè en Pasqual fa sensació Va amb pantalons color de molsa Gasta botins extravagants I un bastonet de canya dolça I un "sobretodu" amb farbalans Elàstics blaus subjectats amb candaus Porta el meu enamorat i el barret de costat De color verd, que és el que em perd I porta un gec, catacric, catacrec Un gec d'astracan pelut, ribetat de vellut I a l'armilla hi duu cigrons per botons En Pasqual és en tot original, com cal! Porta corbata d'encenalls el meu Pasqual I un coll molt alt de set o vuit colors I una bufanda amb un serrell així de llarg Que li serveix d'espolsadors Me'n gasta guants de pell d'anguila Mitjons de fil d'empalomar Calçats d'espatlla de goril·la I punys de goma d'esborrar Elàstics blaus subjectats amb candaus Porta el meu enamorat i el barret de costat De color verd, que és el que em perd I porta un gec, catacric, catacrec Un gec d'astracan pelut, ribetat de vellut I a l'armilla hi duu cigrons per botons En Pasqual és en tot original, com cal! Porta camisa amb la "petxera" de xarol I un gira-sol es posa al trau, el noi Una cadena d'or xapada de llautó I un mocador de "pegamoi" Amb xemeneia es fuma el puro I amb salfumant es renta els peus Porta un rellotge que és de suro I al dit un "sello" de Correus Elàstics blaus subjectats amb candaus Porta el meu enamorat i el barret de costat De color verd, que és el que em perd I porta un gec, catacric, catacrec Un gec d'astracan pelut, ribetat de vellut I a l'armilla hi duu cigrons per botons En Pasqual és en tot original, com cal! Més info (cançó)

Pato Donald

Tipus: Personatge zoomòrfic de ficció  Origen: Nord-Americà Creador/a: Dick Lundy i Walt Disney  Any: 1934 Forma d’aparició: Còmic i dibuix animat   Donald és un ànec antropomòrfic amb una personalitat distintiva i característiques com la seva veu única, el seu caràcter ràpid, l'expressió de frustració amb un parlar incomprensible i la seva famosa irritabilitat. Sovint es veu involucrat en situacions còmiques i desafiaments, que solen acabar amb ell perdent la paciència i enfadant-se.   El personatge de Donald va evolucionar al llarg dels anys i va aparèixer en centenars de curts animats, còmics i programes de televisió. També ha protagonitzat pel·lícules i ha tingut aparicions en diverses produccions de Disney.   Donald és un dels membres més coneguts del món de Disney i forma part de la famosa "Trinitat Disney", juntament amb el ratolí Mickey i el gos Goofy. El personatge ha aconseguit una gran popularitat a nivell mundial i ha estat un ídol per a nens i adults al llarg de les dècades. Amb la seva personalitat carismàtica i humorística, l'ànec Donald continua sent un dels personatges més estimats i reconeguts de l'animació.

Patufet

Tipus: Personatge conte popular Origen: Catalunya  Creador/a: Tradició oral Any: — Forma d’aparició: Tradició oral i contes   En Patufet és un personatge popular català, representat per un nen molt menut que porta una gran barretina. És el protagonista d'un dels contes tradicionals catalans més coneguts i que porta el mateix nom. El personatge es retroba en rondalles de tot Europa, especialment en el conte Däumling, dels germans Grimm.    El Patufet era un nen molt petit, molt petit, que vivia amb els seus pares en una casa de pagès. Tot i que era molt trapella, també li agradava ajudar els pares. Un dia que la mare es disposava a anar a comprar safrà, el Patufet li va demanar que l'hi deixés anar a ell, i després de molt insistir la va convèncer.   Va anar a ca l'adroguer a buscar el safrà i perquè la gent no el trepitgés cantava una cançó mentre caminava pel carrer:   Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu el Patufet.   L'adroguer es va quedar ben parat en sentir una veu prima que li cridava: Vull una lliura de safrààà! Una vegada i una altra mirava i no veia ningú a la botiga; de tan petit que era, el Patufet no arribava ni al taulell! Al final, el va veure i li va poder vendre la lliura de safrà que volia.   Quan la mare va haver acabat de fer l'arròs i es disposava a portar el dinar al pare, que estava treballant al camp, el Patufet va tornar a insistir que l'hi deixés dur a ell. Així que la mare li va donar una cistella amb el dinar del pare i hi va enviar el Patufet.   Vet aquí que mentre hi anava va començar a tronar i a ploure. Veient aquella tempesta tan gran, el Patufet va córrer a aixoplugar-se sota una col. I s'hi va quedar tan a gust que s'hi va adormir.   Al cap d'una estona, quan la tempesta ja havia passat i el Patufet encara dormia, va venir un bou que, veient el camp de cols, se n'hi va anar de dret. Quan va ser a la col on jeia en Patufet, va obrir la boca i es va empassar de cop la col, la cistella i el Patufet.   En veure que no apareixia, els seus pares el van anar a buscar, tot planyent-se'n. Cridaven ben fort: Patufeeet, on eeets?, però ningú no responia, fins que al cap de molta estona d'insistir-hi es va sentir una veu llunyana i fosca que deia:   Soc a la panxa del bou, que no hi neva ni hi plou! Quan el bou farà un pet, sortirà en Patufet. En sentir allò, els pares del Patufet van decidir començar a donar cols al bou per a menjar, i la bèstia es va anar inflant, inflant, fins que de sobte va fer un pet i va sortir el Patufet disparat. Es va poder reunir amb els seus pares de nou i van ser feliços per sempre més. Més info (vídeo)

Pepa Maca

Tipus: Personatges de cançó d'obra dramàtica (La Pepa Maca) Origen: Catalunya  Creador/a: obra: Cecília A.Màntua Sardana: Joan Serracant i Manau Any: 1954 (Obra) 1957 (Sardana) Forma d’aparició: Obra dramàtica i Sardana.   Pepa maca és la protagonista d’una cançó en format d’obra dramàtica que més endavant va esdevenir una sardana. Aquesta n’és la lletra:   Nascuda a la Costa Brava, paratge més bell del món, allí viu una fadrina a la que han tret un renom.   Li diuen la Pepa maca per el seu rostre tan bonic i amb una rialla fresca que encisa al pobre i al ric.   Quan en nits de lluna plena s’ha sentit el seu cantar ens evoca la sirena que mai no es pot estimar.   Els mariners diuen d’ella que té un secret en el cor. La Pepa segueix donzella car sempre allunya l’amor.   La tramuntana sap molt bé tot el passat que ella guarda, les cales serven silencis de pedra, un raig de lluna sempre il·lumina.   Ai Pepa, ai Pepa maca, orgull de l’Empordà. Pubilla encisadora, que jo no puc oblidar.   Ai Pepa, ai Pepa maca, podries ser el meu port. Bonica i catalana, porta’m la pau i fe en el cor.   Punteges bé la sardana a la plaça major i atraus dins de l’anella les sagetes de l’amor.   Ai Pepa, ai Pepa maca, el teu bell amor perdut ens roba tota alegria i fins se’n va la nostra joventut   Els anys passaren de pressa en la trista solitud, l’enyor és flama encesa que ha cremat la joventut   Un dia la Pepa maca veu reviure el seu passat, la filla que ella enyorava tota una dona ha tornat.   Que ignora que és la mare la que té tan a prop seu, que somriu amb timidesa però amb el cor clavat en creu.   De nou davant d’un home de la filla amor primer, la Pepa fa el sacrifici fuig d’aquest amor darrer.   La gent que ho sap van murmurant de sa fingida alegria i com que és molt esvelta i riallera tothom del poble així li canta.   Ai Pepa, ai Pepa maca, orgull de l’Empordà. Pubilla encisadora que jo no puc oblidar.   Ai Pepa, ai Pepa maca, podries ser el meu port. Bonica i catalana porta’m la pau i fe en el cor.   Punteja, bé la sardana a la plaça major i atraus dins de l’anella les sagetes de l’amor.   Ai Pepa, ai Pepa maca, el teu bell amor perdut ens roba tota alegria i fins se’n va la nostra joventut.   Més info

Peter Pan

Tipus: Personatge de ficció Origen: Londinenc Creador/a: James Matthew Barrie Any: 1904 Forma d’aparició: Escrita-obra de teatral   Peter Pan és un nen que viu a "Neverland", un món màgic i imaginari on els nens mai envelleixen i poden viure aventures emocionants. És conegut per ser el líder dels "Nois Perduts", un grup d'orfes que han arribat a Neverland després d'escapar de casa seva. Peter té la capacitat de volar gràcies a la pols de fades, que li permet aixecar-se a l'aire simplement pensant en coses alegres.   Una de les seves característiques més conegudes és la seva negativa a créixer, ja que no vol abandonar la seva joventut i llibertat. Peter té una personalitat juganera, valenta i ocasionalment egoista, però també és protector amb els seus amics, com Wendy Darling i els seus germans.   En general, Peter Pan és un símbol de la joventut, la imaginació i la negativa a deixar enrere la innocència i la fantasia de la infància. La seva història ha estat adaptada en diverses pel·lícules, sèries i obres de teatre, convertint-se en un personatge icònic i estimat per públics de totes les edats.