Tres Porquets

Tipus: Personatges zoomòrfic ficticis  Origen: Possiblement escocès Creador/a: Andrew Lang (a partir d’un conte popular) Any: 1892 Forma d’aparició: Obra literària en format conte   Els tres porquets és un conte infantil popular; com tots els contes populars de transmissió oral, la història té les seves versions, però la més estesa és la següent. Els tres porquets eren tres germans, aquests van decidir que ja eren grans i van marxar de casa els pares. Cadascú d'ells va decidir que es faria una casa diferent. El primer, per poder anar a jugar aviat, es va construir la casa de palla. El segon, va veure com el seu germà ràpid anava a jugar i se la va fer de fusta per poder anar-hi també. El tercer va decidir dedicar-hi força estona en la construcció i se la va fer de maons. Un bon dia va aparèixer el llop prop de la primera casa, el primer porc, en veure'l es va refugiar a la seva casa de palla, el llop l'hi digué: deixa'm entrar! El porc l'hi contesta que no. Llavors el llop digué: Doncs bufaré i bufaré, i la teva casa tiraré! I així va ser, el llop va bufar i la casa de palla, en un tres i no res, es va enfonsar. El porc va sortir corrent per escapar-se del llop i va anar fins a la casa del segon germà per demanar-li refugi. El llop, en veure que el germà es refugiava amb el segon germà, va cridar: Deixeu-me entrar!! Els porcs van dir-li que no, i el llop afegir: doncs bufaré i bufaré i la vostra casa tiraré! I així va ser, va bufar i bufar, fins que la casa de fusta va enfonsar. Novament, els dos germans van sortir corrent i es van refugiar a la casa del tercer germà. El llop, novament, va demanar d'entrar, els germans l'hi van dir que no i el llop tornar a dir: doncs bufaré i bufaré fins que la vostra casa tiraré! Però per molt que va bufar, no va poder amb la casa de maons, forta i resistent. En veure que no se'n sortia, el llop va decidir entrar per la xemeneia de la casa. En preveure que el llop buscaria com entrar a la casa, els porquets van posar aigua en una olla a la llar de foc. El llop va baixar per la xemeneia, i tot d'una va anar a parar dins l'olla amb aigua bullent, escaldant-se tot ell. D'un salt va sortir corrent bosc enllà i va desaparèixer. Més info (vídeo)

Doña Urraca

Tipus: Personatge de ficció Origen: Català Creador/a: Miquel Bernet Toledano (Jorge) Any: 1948 (tot i que té alguna aparició anteriorment) Forma d’aparició: Revista Pulgarcito - Editorial Bruguera   Doña Urraca és un personatge d'època de postguerra, i això reflecteixen les seves històries. De cabells curts i nas llarg, amb ulleres i sempre amb el cabell recollit, va acompanyada del seu inseparable paraigua amb l'únic objectiu d'anar etzibant cops. És un personatge maligne, viu amb l'objectiu de fer mal i sobrepassar-se amb els més febles. L'última vinyeta de les seves històries, sovint, surt malparada.   Per què Urraca? Es creu que el nom podria fer referència a Maria Rosa Urraca Pastor, una dirigent carlista que va esdevenir un model a seguir per les dones d'ultradreta, valor que l'autor lluitava contra ell. També podria ser que fos per inspiració del personatge Fúlmine de Divito. Més info (vídeo)

Ventafocs i la fada bona

Tipus: Personatge ficció de conte popular Origen: Xina - introduït a europa per Giambattista, Perrault i els Germans Grimm -  Creador/a: Conte popular de transmissió oral Any: 1624 Forma d’aparició: Conte    La Ventafocs és una jove noia orfe de mare. El pare torna a casa amb una dona la qual té dues filles; les dues germanastres faran la vida impossible a la Ventafocs. El pare, després d'aquesta unió, també mor. Ventafocs, per obligació, fa les feines de neteja de la casa, les més dures possible. Un bon dia, el Rei anuncia una festa a Palau per tal que el seu fill, el príncep, conegués les dones joves del reialme i es pugui casar amb alguna. La madrastra, en saber la notícia, prohibeix a la Ventafocs anar a la festa; les germanes, per assegurar que no hi va, la tanquen en una habitació. Les germanastres s'arreglen i marxen cap a Palau. Mentrestant, però, a l'habitació apareix la Fada Bona, una fada que és la madrina protectora de Ventafocs. La consola i l'hi concedeix anar al ball. L'única condició és que, quan el campanar toqui les 12, haurà de ser fora de la festa. Tocant-la amb la vareta, la fada bona canvia el vestit ple de pols i cendra de la Ventafocs per un vestit de festa preciós acompanyat per unes sabates de cristall. Amb un altre toc de vareta, fa canviar una carabassa per una preciosa carrossa que la durà a Palau. Finalment, amb un tercer toc, tres ratolins es converteixen en dos cavalls pel carruatge i en un xòfer. En arribar a palau, el príncep va quedar meravellat amb la vellesa de la Ventafocs i aviat l'hi demana per ballar. Les germanastres, amb el canvi que ha experimentat, no la reconeixen. Mentre ballen, la Ventafocs sent les campanades que marquen les 12 i deixa plantat al príncep dient que ha de marxar corrent, perdent una sabata a mitja escala de sortida. El príncep la persegueix, no aconsegueix atrapar-la, però troba la sabata. L'endemà, el príncep visita totes les cases del poble per tal de trobar la propietària de la sabata. No hi havia manera que l'hi anés a cap de les donzelles. En arribar a casa de Ventafocs, les dues germanastres es proven la sabata, i tot i intentar-ho amb ganes, tampoc els hi entra la sabata de cristall. El príncep demana a la Ventafocs que se la provi; tot i que en un principi la madrastra s'hi nega, finalment compleix les ordres del príncep i se la prova. La sabata l'hi entra a la perfecció. Les germanastres i la mare es queden bocabadades que pogués ser ella, i moren d'enveja. El príncep demana matrimoni a Ventafocs i marxen a viure a Palau per sempre. Més info (vídeo)

Robert Delaunay: Ritmes

Autor:Robert Delaunay https://ca.wikipedia.org/wiki/Robert_Delaunay Títol: Ritmes https://es.wikipedia.org/wiki/Ritmos_(Delaunay) Fet amb: fusta sobre lona

Theo van Doesburg: Compositie XI

Autor: Theo van Doesburg   https://ca.wikipedia.org/wiki/Theo_van_Doesburg   Títol:Compositie XI   https://nl.wikipedia.org/wiki/Compositie_XI   Fet amb: lona foradada i plàstics de colors  

Salvador Dalí: La Crucifixió

Autor: Salvador Dalí i Domènech   https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Dalí_i_Domènech   Títol: La Crucifixió (Corpus Hypercubus)    https://ca.wikipedia.org/wiki/Crucifixió_(Dalí)   Fet amb: paper maché, caixes i tela

Salvador Dalí: Noia a la Finestra

Autor: Salvador Dalí i Domènech   https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Dalí_i_Domènech   Títol: Noia a la finestra   https://ca.wikipedia.org/wiki/Noia_a_la_finestra   Fet amb: tela, porexpan, espuma, plàstic sobre lona

Gustav Klimt: El bes

Autor: Gustav Klimt   https://ca.wikipedia.org/wiki/Gustav_Klimt   Títol:El bes   https://ca.wikipedia.org/wiki/El_bes_(Klimt)   Fet amb: llavors, closques de festuc, taps de suro, arracades, cinta de casset, tela verda d'obra, llana... sobre tela de cortina.