EMISSIÓ EN DIRECTE DE LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA 2015

Emissió en directe dels actes de la Festa Major de Gràcia 2015 a la Plaça de la Vila.

FESTA MAJOR DE GRÀCIA A LA PLAÇA DE LA VILA - DISSABTE 15

Programació de Festa Major de la Plaça de la Vila del dissabte 15 d'agost

LA FESTA MAJOR DELS CVG ... DISSABTE 15

Dissabte 15 d'agost, en motiu de la nostra Festa Major, la Festa Major de Gràcia, els CVG vam actuar al Seguici d'autoritats, al Cercavila del matí i al Cercavila de la Tarda.

Ali Babà

Tipus: Personatge de ficció d'Alí Babà i els quaranta lladres, dins el conte de les mil i una nits. Origen: Àrab Creador/a: Tradició oral àrab  Any: Edat mitjana Format aparició: Oral + Llibre       Alí Babà, llenyataire amb pocs recursos econòmics, va veure com un grup de quaranta lladres amagava el botí d'un robatori en una cova enmig del bosc. Aquesta cova, davant les paraules «Tanca't, sèsam» es quedava totalment segellat, amb les paraules «obra't, sèsam» s'obria. En veure-ho, Alí Babà va entrar a la cova i va robar part del botí. El germà d'Alí Babà, Cassir, persona adinerada, descobreix que Alí Babà de sobre te una gran riquesa i aquest l'hi explica el descobriment de la cova. El germà d'Alí Babà va immediatament a la cova, hi entra i és descobert pels quaranta lladres, que el maten a l'instant i l'esquarteren. En veure que el germà no torna, Alí Babà va a la cova, troba el germà a trossos i se l'endú a casa. Allà, amb ajuda de Marxana (una esclava) i el sastre del poble, recompon el cos per poder-lo enterrar sense que se sàpiga el perquè de la seva mort. Però això fa saber als quaranta lladres que, a part de germà d'Alí Babà, algú més sap el secret de la cova, així que es disposen a eliminar Alí Babà. El cap dels quaranta lladres es fa passar per comerciant i pica a casa d'Alí Babà demanant aixopluc on passar la nit, amb ell porta 40 grans gerres, en una hi duc oli, en les 39 restants, els 39 lladres. Volen matar-lo durant la nit, però Marxana ho descobreix i mata els 39 de dins les gerres posant oli bullent dins. En anar el cap dels lladres, a buscar els seus «homes», els descobreix a tots morts i fuig. Per compensar el bon gest de Marxana, Alí Babà l'allibera de la seva condició d'esclava. Amb el temps, el cap dels lladres es fa comercial i fa amistat amb el fill d'Alí Babà i el convida a sopar a casa. El cap dels lladres té intenció de venjar-se per la mort dels seus homes, però Marxana el reconeix i el mata. En agraïment, Alí Babà a la Marxana. Així doncs, finalment, Alí Babà és l'únic que queda en vida coneixedor del secret de la cova. Més info (betevé)

Astérix i Obélix

Tipus: Personatges de ficció a "Astèrix el gal" Origen: Francès Creador/a: René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo Any: 1959 Format aparició: Llibre format còmic Any 50 aC, tota la Gàl·lia (Llavors regió de l'Europa Occidental) està ocupada pels Romans... Tota? No, tota no! Hi ha un llogaret habitat per gals indomables que encara resisteix els atacs dels invasors romans. Astèrix i Obèlix formen part d'aquests gals dur de pelar. Els habitants de la Gàl·lia resisteixen als atacs dels romans gràcies a la poció màgica que prepara el druida Panoràmix, que dona una força sobrehumana durant un temps limitat a aquells que la veuen. Astèrix és un petit (de mides) però valent gal, que ajuntant la poció i la intel·ligència serà el cap pensant per aconseguir frustrar els plans de Juli Cèsar cap a la invasió del llogaret. Obèlix és l'amic inseparable d'Astèrix, un gran (de mides) i fort gal, que, a causa d'haver caigut dins la poció màgica de ben petit, la seva força és desmesurada i permanent. Als dos amics els acompanya Idèfix, un petit gos que els ajudarà a guanyar les batalles contra els Romans. Més info (video)

Bambi

Tipus: Personatge de ficció Origen: Austríac Creador/a: Felix Salten - Adaptada al Cine per Estudis Walt Disney Any: llibre: 1923 Pel·lícula: 1942 Format aparició: Diari Neue Freie Presse   En Bambi és un cervató amb poc temps de vida que viu amb la seva mare al bosc, on fa amistats amb altres animals del bosc, sobretot amb Tambor, un conill que l'ensenya a caminar i parlar. Bambi té molta necessitat de saber coses sobre el món que el rodeja, mentre la mare l'hi explica coses sobre els grans perills del bosc. Un dia, al bosc, hi ha caçadors, Bambi surt corrent i se separa de la seva mare, de cop, veu que el príncep del bosc (el seu pare) està protegint-lo. Poc després, però, van per menjar i, la mare de Bambi és abatuda per uns caçadors i llavors Bambi ha d'anar a viure amb el seu pare, que és el príncep del bosc. Amb el temps, Bambi es farà un cérvol gran i fort, que haurà de lluitar per l'amor de la seva vida, Faline, una cérvola que coneix desde petit, alhora que s'ha d'enfrontar al seu pitjor enemic: l'home. L'amor amb Faline es veure estroncat quan apareix Ronno, un cérvol que obliga a Faline a allunyar-se de Bambi. Bambi, se les arregla per derrotar a Ronno en una batalla i guanyar el dret sobre l'afecte de la cérvola. Una nit, Bambi es desperta en sentir olor de fum i descobreix que han muntat un campament de caçadors, i ell i el seu pare fugen a un lloc més segur. Tot i que Bambi ha intentat marxar amb Faline, aquesta ràpidament es veu acorralada pels caçadors. Mentrestant, la foguera dels caçadors ha pres el bosc i provoca un incendi forestal. Faline aconsegueix escapar a causa del bosc, i tots els animals aconsegueixen refugiar-se en un lloc segur a la vora del riu. Finalment, Faline i Bambi tenen dos petits cérvols i Bambi es converteix en el gran príncep del bosc. Més info (vídeo)

Barbablava

Tipus: Personatge de ficció Origen: Francès Creador/a: Charles Perrault Any: 1697 Format aparició: Llibre editorial Dr. Grégr a Ferdinand Dattel   Barbablava era un jove que vivia en un castell i tenia moltes riqueses. Físicament, era fort, gros, amb una gran barba blava i d'aspecte grotesc. Això els feia generar certa recança entre la gent. Barbablava es va casar amb una dona jove i aquesta va anar a viure amb ell al gran castell. Un bon dia, Barbablava va haver de marxar i va deixar la clau mestra del castell a la seva esposa amb una sola indicació: podia fer el que volgués, tret d'obrir una cambra al fons del passadís. Barbablava va partir i durant la seva absència, la jove muller va estar fent festes, sopar i xerinola tot gaudint del gran castell. Tot i això, no es podia de sobre la curiositat per saber que s'amagava en aquella cambra prohibida i finalment, acaba entrant. En obrir la porta i entrar-hi, descobreix tot de cossos de dones mortes i desmembrada, l'habitació és plena de sang i aviat les seves mans i la clau s'embruten de sang. Ràpidament, torna a tancar la cambra i, per amagar-li a Barbablava que ha entrat a la cambra, intenta, sense èxit netejar la clau. Quan Barbablava torna del seu viatge i demana la clau a la jove esposa, descobreix que aquesta hi ha entrat i anuncia a la jove que, per no haver fet cas de les seves indicacions, tindria el mateix final que les seves antigues esposes (les dones de l'habitació). L'esposa li demana temps per poder-se confessar i preparar-se, i Barbablava accedeix a donar-li aquest temps. Durant aquest temps, l'esposa aprofita per escriure als seus germans demanant ajuda. Aquests, hi acudeixen a l'instant i maten a Barbablava. En conseqüència de l'assassinat de Barbablava, la seva esposa es queda vídua i hereta totes les pertinences d'en Barbablava, entre elles el gran castell i les claus. Més info (vídeo)

Blancaneu

Tipus: Personatge de ficció Origen: Germànic  Creador/a: Germans Grimm Any: 1812 Format d’aparició: Tradició popular - llibre   La Blancaneu és la protagonista del conte que duu el mateix nom "Blancaneu", un conte d'inspiració popular que va ser plasmada en llibre pels germans Grimm. Blancaneu és una jove que viu amb la seva madrastra, la Reina. Aquesta teniu un mirall màgic. Cada matí, la Reina preguntava al seu mirall: mirall, mirallet, qui és la més bonica d'aquest regne? El mirall l'hi contestava: Oh, Reina, tu ets la més bonica entre les dones! Però, un bon dia, la reina pregunta al seu mirall la mateixa pregunta de cada dia, i el mirall l'hi contesta: Oh, Reina meva, Blancaneu s'ha fet gran i ella és la més bella entre les dones!   La Reina embogí de ràbia i cridà a un caçador i l'hi va ordenar: Emporta't la Blancaneu al bosc, mata-la, i com a prova d'haver fet el meu encàrrec, porta'm el seu cor. El caçador va endur-se la Blancaneu, però quan va ser hora, no va veure's en cor de fer-ho i la va deixar fugir bosc endins. En lloc del seu cor, va dur-hi el d'un senglar. Blancaneu va sortir corrent, va caminar durant hores fins que va descobrir al mig del bosc una caseta preciosa. Va entrar-hi i allí va veure que tot el que hi havia era petit: els plats, els gots, les cadires, els llits. I de cada un, n'hi havia set. En veure els llits, no va poder més, i es va quedar adormida.   Hores més tard, van arribar els propietaris de la casa, set nans miners. A l'entrar-hi i trobar a Blancaneu es van quedar meravellats. Blancaneu els hi va explicar la seva història i finalment, es va quedar a viure amb ells.   Mentrestant, la reina era a palau pensant que tornava a ser la més bella, va agafar el seu mirall i l'hi va preguntar: mirallet, mirallet, qui és la dona més bella? Llavors, el mirall, va contestar-li: encara és la Blancaneu, que ara viu amb els nans. Furiosa, decideix anar ella mateixa a matar a la Blancaneu. La reina es disfressa de pagesa i l'hi ofereix una poma a Blancaneu, aquesta desconfia i la reina es menja la meitat de la poma (que no ha estat enverinada) per guanyar la confiança de la Blancaneu. Blancaneu accepta i acaba menjant-se la meitat enverinada. En fa una mossegada i cau en coma profund. La Reina marxa contenta, pensant que ha aconseguit el seu objectiu. En tornar els nans, veuen que no poden fer res per Blancaneu, l'hi fan un taüt de vidre i l'hi preparen l'enterrament, els animals del bosc s'acomiaden d'ella. En el moment de la vetlla, passa per allà un príncep a cavall, en veure la Blancaneu s'hi queda ben enamorat d'ella i la besa com a comiat. Blancaneu, gràcies al petó, torna a la vida. L'amor del príncep cap a ella trenca el malefici de la malvada reina. Blancaneu i el príncep es prometen en matrimoni.   Poc després, la Reina torna a preguntar al seu mirall la pregunta de sempre: mirall, mirallet, qui és la més bonica del regne? I el mirall, l'hi respon: La núvia del príncep és la més bella del regne. La madrastra no ho pot creure i es presenta al casori. En descobrir que la núvia és la Blancaneu, no ho pot creure. A l'instant, intenta assassinar a la Blancaneu, però el príncep ho descobreix i castiga a la reina fent-li dur unes sabates de ferro incandescent i fer-la ballar fins que mor. Més info (vídeo)