DECADÈNCIA

L'arribada de la decadència dels castells va coincidir amb l'aparició de la plaga de la fil.loxera, amb la Guerra de Cuba i amb la Primera Guerra Mundial. La davallada fou estrepitosa; en molt pocs anys es va passar de fer castells de nou amb una quotidianitat esgarrifosa, a alternar les construccions de set i de vuit i, més enllà, a no poder-los fer més grans que de set o de sis. En aquest retrocés hi tenen a veure, a més de la plaga i dels dos conflictes bèl.lics esmentats, el fet que no hi va haver una renovació generacional en els últims anys. Així, posteriorment al 1889, els castellers d'edat avançada hagueren de seguir pujant a pisos alts, cosa que evidentment va condicionar el futur dels castells. La gent es decantava més cap a altres opcions culturals per omplir el seu temps de lleure, lluny de l'activitat castellera i folklòrica tradicional. La pràctica de l'esport i les ballades de sardanes van passar a ser prioritàries per al jovent, en detriment dels castells.

A l'última dècada del segle passat encara es van bastir alguns castells de vuit; el quatre de vuit va ser el més freqüent, el tres de vuit més escassament, de tant en tant un pilar de sis i la torre de vuit, algun cop i gràcies. L'últim quatre de vuit descarregat va bastir-se el 1903 a Valls, i encara se'n va carregar un altre a Vilafranca, cinc anys més tard. Cada vegada, però, hi havia menys pobles que contractessin les colles de Valls per plantar castells, cada any les colles feien menys actuacions, amb castells de sis i, ocasionalment, de set. Una de les raons per les quals la plaça de la Vila de Vilafranca ha estat anomenada "la plaça més castellera" és precisament perquè, a banda de fer-s'hi els castells de més envergadura en l'època de més esplendor, en aquests anys de crisi no es va deixar gairebé mai de contractar les colles per la Festa Major. Hi va haver anys que l'actuació de Sant Fèlix era l'única de tot l'any, de manera que si es mantenien els assajos era per anar a Vilafranca a donar-ho tot. Qui sap si no haguessin desaparegut del tot els castells, de no haver estat per la insistència a contractar any rere any les colles de Valls.

Com a anècdota que il.lustra la manera com es vivien els castells a Vilafranca, dir que el 1921 no es contractà cap colla per la Festa Major de Vilafranca, en senyal de dol pel desastre del Marroc; tot i així, sí que s'hi va veure una "corrida de toros". Aquest fet va provocar una gran crispació a la vila, amb cartes duríssimes als diaris que palesaven la indignació de molts vilafranquins perquè amb l'excusa del dol se substituïa una tradició per una activitat gens arrelada a la vila. Cal dir també que cada vegada que els Xiquets de Valls anaven a Vilafranca, trobaven el suport de l'afecció local tant per a la base del castell com per a les posicions claus del tronc; això succeí així des els temps més immemorials dels castells fins a l'aparició d'una colla pròpia a la vila, el 1948.