Castellers de la Vila de Gràcia | Can Musons C/ Alzina 7, Barcelona, 08024 | (+34) 656 981 153 | info@cvg.cat

ÈPOCA D'OR

L'època d'or dels castells engega, segons reconeixement popular, el 1851, quan es descarrega a Tarragona, per Santa Tecla, el primer castell de la història dels castells, el tres de nou amb folre. El primer intent d'aquest castell s'havia fet a Valls el 1845, i no va ser fins un any més tard que es va carregar. De fet, es té coneixement que el 1835 els vallencs ja van fer el tres de vuit i el pilar de set; i al 1841 es parla de dos Balls de Valencians que a Tarragona aconsegueixen el tres de vuit, la torre de vuit i el pilar de cinc pujat per les escales de la Catedral.

El 1853 ja es parla d'una diada a Torredembarra amb tres i quatre de nou, torre de vuit, cinc de vuit, tres de vuit aixecat per sota i el pilar de set amb folre caminat. Entre el 1851 i 1853 també hi ha referències al pilar de set net (sense folre), la torre de vuit aixecada per sota i el tres de nou net (Torredembarra, setembre del 1952). Després d'uns quants anys afectats per les epidèmies de còlera, es tornen a plantar castells de la màxima magnitud i amb una freqüència inusitada, per totes les viles del camp de Tarragona i també al Penedès. El 19 d'agost de 1958 es diu que una de les colles de Valls fa el pilar de vuit amb folre i manilles a Vallmoll, i cinc dies més tard el basteix l'altra colla de l'Alt Camp a Alió. Recordem que en aquell temps únicament es comptaven com a vàlids els castells que es descarregaven; els carregats tan sols quedaven en anècdota i sovint ni es recollien a les cròniques castelleres.

Una referència del 1873 esmenta que aquest any es podria haver plantat, possiblement a Tarragona, el quatre de nou amb agulla, tot i que no n'hi ha la certesa. Vilafranca, Valls, Tarragona, el Vendrell, Vallmoll, Alió, Torredembarra, el Catllar, Alcover, la Bisbal, l'Arboç, Montblanc, Igualada, en fi, a qualsevol de les poblacions que entraven dins el triangle que formaven Vilafranca, Tarragona i Valls, s'hi plantaven els castells de més entitat. És per això que aquestes terres són les considerades com a tradicionalment castelleres: les comarques de Tarragona i el Penedès

L'apoteosi dels castells arriba a partir del 1877. El pilar de vuit, per exemple, es va assolir el 1877 a Altafulla; un any més tard, per Santa Tecla, les dues colles de Valls el bastien davant la catedral de Tarragona. Per Santa Tecla del 1881 hi ha constància escrita de la millor actuació castellera de tots els temps, quan les dues colles de Valls van completar la torre de vuit neta, la Nova va completar el tres de nou net i la Vella l'únic quatre de nou net mai aconseguit. El quatre de nou net també va ser carregat per la Nova el 29 d'agost de 1881 al Catllar. Per Sant Fèlix, a Vilafranca, les dues colles planten tres i quatre de nou, torre de vuit, tres de vuit per sota, cinc de vuit i pilar de set amb folre. I l'endemà, també a Vilafranca, la Vella assoleix el quatre de vuit amb agulla i el pilar de vuit amb folre i manilles. Per Santa Úrsula del 1883, una altra fita històrica: la Vella completa el cinc de nou amb folre al tercer intent (n'havia protagonitzat un de carregat i un altre d'intentat, poca estona abans de fer-lo). L'últim castell de nou que se sap amb seguretat que es va fer al segle passat va ser per Santa Tecla (a Tarragona) el 1889, moment a partir del qual minva l'activitat castellera i la qualitat dels castells.