RENAIXENÇA

A partir dels anys vint, s'entrelluca una certa voluntat de sortir d'aquest pou d'ensopiment casteller que havia caracteritzat els últims trenta anys. Una vegada més va ser la rivalitat el que va esperonar uns i altres. De primer, per Santa Úrsula del 1922 els Xiquets de Valls aconsegueixen el tres de set aixecat per sota, a més de tres i quatre de set i pilar de cinc. Tres anys més tard apareix una primerenca colla castellera a Tarragona i al 1926 succeeix el mateix al Vendrell, amb els Nens. Entre les dues de Valls, la de Tarragona i la del Vendrell, eren ja, doncs, quatre les colles existents i, és clar, tothom volia fer el castell més alt. El 1927 els Nens es divideixen en dues colles, els Caneles i els Mirons, i les de Valls es fusionen durant un període de dos anys, quan es tornarien a divorciar. El 1930 la colla de Tarragona també es parteix en la Nova i la Vella, i el 1932 es crea una tercera colla al Vendrell, els Nens. En tots aquests anys també hi va haver algun intent sense èxit de crear una colla a Vilafranca.

D'aquests primers anys, doncs, se'n pot deduir que ni que no s'assolissin castells de massa volada, sí que s'havia recuperat la inquietud per fer castells, es veien unes ganes d'autosuperació i, sobretot, de superar les altres colles. Amb l'estímul de tenir les colles del Vendrell i de Tarragona que els anaven al darrera, la Vella de Valls va ser la colla que primer va despuntar de les altres en carregar el primer carro gros de la nova època el 28 d'agost de 1932 a l'Arboç, a més de descarregar també la primera torre de set. S'havia encès la metxa de la recuperació: un any més tard la Nova de Valls descarregava el quatre de vuit per Sant Fèlix, i al 1934 un altre cop la Nova carregava el primer tres de vuit, a Torredembarra. La Guerra Civil, però, va truncar aquest primer indici de recuperació en desintegrar-se temporalment totes les colles existents.

La recuperació, però, era imparable, i al mateix 1939 es tornen a formar la colla de Valls, la de Tarragona i la del Vendrell, aquest cop reagrupades. I va ser novament Torredembarra el poble que va tenir el privilegi de viure el primer quatre de vuit (carregat) de la postguerra, que van aconseguir els Xiquets de Valls el 4 de setembre de 1939. Els Nens el van descarregar per primer cop el 1946 i un any després ho va fer la de Tarragona. A partir d'aleshores es veurien quatres de vuit amb certa regularitat. Un altre fet destacable d'aquell temps va ser l'aparició el 1948 d'una colla castellera pròpia a Vilafranca, que de fet no agafaria cos plenament fins al 1957, després d'haver superat dos anys de desaparició.

El 1951 els Nens del Vendrell van descarregar el primer tres de vuit del segle (el 15 d'octubre) i la Vella de Valls va carregar-lo vuit dies després. Era un moment en què a Valls hi havia dues colles (igual com a Tarragona) però la lluita per la supremacia la protagonitzarien a partir d'ara els Nens del Vendrell i la Vella de Valls. Aquesta rivalitat va tenir els seus alts i baixos en qualitat de castells: la torre de set s'anà aconseguint força sovint, el quatre de vuit gairebé cada any i el tres de vuit amb molta menys freqüència; el tres no es tornà a descarregar fins el 1969, en què ho feren els Nens i també la Vella de Valls.

Després d'uns primers anys seixanta una mica ensopits, el concurs de castells que la marca Jorba-Preciados va patrocinar a Barcelona, els anys 1964, 1965 i 1966 va fer agafar interès pel fet casteller a molta gent, ja que els mitjans de comunicació se'n van fer ressò i moltes persones s'hi van apuntar. Això va coincidir amb el moment de màxima rivalitat entre Vella i Nens. El 1967 els Nens carregaren un pilar de sis que portà molta polèmica. La fita la tornaren a aconseguir un any després, però l'any culminant va ser el 1969, sobretot amb un final d'any d'estira-i-arronsa entre Valls i el Vendrell: el 21 de setembre els Nens completaren el primer pilar de sis del segle XX; en resposta, el 12 d'octubre la Vella carregava el primer cinc de vuit del segle; tres dies més tard, els Nens feien una actuació en què descarregaven quatre de vuit, tres de vuit i pilar de sis, una actuació mai vista per ningú amb vida; el 26 d'octubre, la Vella tornava a carregar el cinc de vuit, descarregava el seu primer tres de vuit i feia el primer intent de torre de vuit amb folre del segle; l'apoteosi arribà el 23 de novembre quan els Nens descarregaren en pròpia plaça, el pilar de set amb folre. Els Nens havien començat l'era dels pilars, una modalitat de castells que no va tenir rival: en quatre anys van descarregar un pilar de set i en van carregar dos, van completar vuit pilars de sis i en van carregar deu més.

Al Concurs del 1970, la Vella carrega la primera torre de vuit i els Nens la descarreguen. El 1971 es forma la Joves de Valls, que al seu primer any ja fa el quatre de vuit. Els Castellers de Vilafranca també apunten alt i van aconseguint un darrera l'altre quatre de vuit, tres de vuit, torre de vuit i pilar de sis. Els Nens van començar la seva decadència el 1975 i a partir de llavors les dues colles de Valls van passar a encapçalar el panorama casteller, seguits de prop pels vilafranquins.