Gulliver

Tipus: Personatge de ficció dins el llibre "Els viatges de Gulliver” Origen: Irlandès  Creador/a: Jonathan swift Any: 1726 Forma d’aparició: Obra literària    Gulliver és el protagonista de les històries del llibre els Viatges de Gulliver. En aquest llibre, Gulliver és un cirurgià i, en el viatge final, capità de vaixell. Durant el llibre, fa 4 viatges, els quals en tots, acaba en indrets on hi ha civilitzacions estranyes. En el primer viatge, se salva d'un fatal naufragi. Neda fins a les platges d'una illa on cau rendit en un son profund a causa del cansament. Aquesta illa és l'illa de Liliput, on tots els seus habitants, són diminuts. En el segon, el país de Brobdingnag, són gegants. A Laputania, la tercera parada, els laputans són uns habitants seriosos, espirituals i honorables, aquests, intenten convertir les coses en el que no són: gel en pólvora o cogombres en rajos de sol. Finalment, en el seu quart viatge coneix els Yahoo, amb humans simiescos, ximples i grollers, que intenten matar-lo, però és salvat pels houyhnhnms, els cavalls, que són els éssers racionals de l'illa.   El llibre, a més d’explicar aventures, també és una crítica contra la societat del moment i les decisions preses per l’ésser humà. A més, les seves històries són una manera de transmetre un missatge: no s’ha de jutjar les persones per la seva aparença. Més info (vídeo)

Home Llop

Tipus: Personatge humà-zoomòrfic  Origen: Abans edat mitjana Creador/a: Mite popular Any: Abans edat mitjana - auge edat moderna Forma d’aparició: Imaginari popular - novela   L'home llop és un personatge típic del folklore i de la mitologia que, per diversos motius es pot transformar d'home a llop. Pot fer-ho de manera voluntària o involuntària per algun tipus de malefici. Obté un aspecte pelut, grotesc i espantadís. Es mou de nit i és caníbal. Sembla el mite original de l'home-llop va aparèixer a l'edat mitjana o abans, en poblats indoeuropeus s'assimilava l'home-llop als caçadors del poblat. Se l'associava sovint amb el dimoni i el podem trobar en certs contes infantils com Blancaneu i Rosaroja. També el trobem al cinema en pel·lícules de terror. En època moderna s'introdueix la idea que, la transformació d'home a llop es dona en nit de lluna plena, i que per matar-lo, cal disparar-li una bala de plata. Més info (vídeo)

Jaimito

Tipus: Imaginari Popular  Origen: Espanya Creador/a: Societat Any: 1945 Forma d’aparició: Protagonista d'acudits (Transmissió Oral)   Jaimito és un nen protagonista d'un infinit nombre d'acudits populars sovint. És un nen, trapella i bromista, que fa preguntes rebuscades amb segones intencions. Els acudits acostumen a tenir una vessant "verda" tocant sovint temes tabús sobretot per la societat del moment en què es van popularitzar: època de postguerra. Sovint el missatge es troba en un doble sentit. El nom varia segons la cultura, podem veure'l com a pepito, toto o benito, per exemple, però el més estès és Jaimito i els acudits són coneguts com a "Acudits d'en Jaimito". Més info (exemples)

King Kong

Tipus: Personatge zoomòrfic fictici Origen: Nord-Americà Creador/a: Marian C.cooper i Ernest B. Schoedsack Any: 1933 Forma d’aparició: Pel·lícula    King-kong és un primat basat en els Gigantopithecus, una espècie semblant als goril·les que va existir fa més de tres-cents mil anys. Aquest ésser és el protagonista de la pel·lícula homònima i la qual ha tingut diverses versions des de la primera el 1933. En el llargmetratge, una companyia cinematogràfica es trasllada a una illa misteriosa de nom "Illa Calavera" per tal de trobar un gran animal de nom "king". En arribar, l'equip descobreix una civilització prehistòrica i una tribu ancestral. Aquests, segresten a Ann, l'actriu principal de la pel·lícula per tal d'oferir-la en sacrifici a King Kong. Contra tot pronòstic, King Kong pren a Ann com quelcom bonic i agradable i es converteix en el seu protector, defensant-la d'animals prehistòrics fins que King Kong és abatut per l'expedició i portat a Nova York per convertir-lo en atracció turística. Amb els flaixos de les càmeres, king kong s'atabala i aconsegueix prou força per a escapar-se de les cadenes. Marxa per la ciutat en cerca de l'Ann i destruint tot el que troba pel seu pas. L'Ann s'ha amagat, però és treta per king kong per una finestra, en king kong puja fins a la part més alta de l'Empire State Bulding. Allà és atacat des de diverses bandes, fins i tot amb avions. En un inici aguanta l'assalt, però finalment les seves forces acaben i cau abatut estavellant-se al carrer. Més info (pel·lícula del 1933)

Home del Sac

Tipus: Personatge popular Origen: Catalunya  Creador/a: Popular a través d’una llegenda Any: Mitjans s.XIX Forma d’aparició: Llegenda    L'home del sac és un personatge popular que s'utilitzava (Sobretot de mitjans del s. XIX a mitjans del s. XX) per fer creure els infants. Se li dona un ús com a amenaça: Si no creus, vindrà l'home del sac i se t'endurà! El personatge sorgeix d'una llegenda sorgida a mitjans del s. XIX en plena revolució industrial, en el moment que es va canviar d'una vida rural a una vida industrial. En aquell moment el mitjà de transport més útil era el tren, que s'usaven per transportar persones però sobretot, per fer arribar els materials a les indústries i portar els productes acabats a les grans ciutats. Per tal que els trens tinguessin un bon funcionament, calia engreixar-los sovint amb llard. Segons explica la llegenda, aquest greix donava més bon resultat si era greix humà de nen petit. Es deia, que l'encarregat d'engreixar els trens, es passejava pels carrers amb un sac a l'esquena i quan veia una finestra oberta, entrava per atrapar els nens de la casa i posar-los al sac, i convertir-los així en greix. Sembla ser, que també va haver-hi fets històrics relacionats amb un assassí que segrestava nens dins un sac, però aquesta història no ens agrada tan i ens quedarem amb la primera. Més info (vídeo)

Llop Ferotge

Tipus: Personatge conte popular  Origen: Europeu Creador/a: Charles Perrault  Any: S.X Forma d’aparició: Conte   El llop ferotge és un personatge que surt a diferents contes populars, sempre com antagonista malvat. En el cas de la cançó, fa referència al llop ferotge de la caputxeta vermella; tot i que és un personatge recurrent en els contes per a infants com als 3 porquets o el Pere i el Llop i sovint s’ha fet servir com a metàfora per exemplificar un mal comú.    El llop es troba la caputxeta, direcció casa de la seva àvia, aquesta hi va per dur-li l'esmorzar, ja que l'àvia està malalta. El llop, amb fam, indica a la caputxeta el camí més llarg, tot fent-li creure que anirà més de pressa a casa l'àvia. Mentre, el llop, arriba a casa de l'àvia si se la cruspeix. Es vesteix amb els vestits de l'àvia i es posa al llit per fer-se passar per ella. En enganyar-la, el llop va fer un salt del llit i es va tirar a sobre de la Caputxeta i se la va menjar! Per allà a prop hi passava un caçador que, en sentir els crits de la Caputxeta, va decidir anar a veure què passava. Quan va trobar la porta oberta i el llop dormint sobre el llit amb una panxa molt grossa, va endevinar el que havia passat i, amb un ganivet, va obrir la panxa del llop. Va trobar-hi la Caputxeta i la seva àvia. Totes dues van sortir de la panxa del llop i es van abraçar amb el caçador. Al llop l'hi van omplir la panxa de pedres. En despertar-se, va sentir molta set, es va apropar al riu més proper i en acostar-s'hi a beure, va desequilibrar-se amb el pes de les pedres, va caure al riu i es va ofegar. Més info (vídeo)  

Marieta de l'ull viu i el soldat

Tipus: Personatges de cançó  Origen: Català  Creador/a: Enric Morera i Viura - Lletra: Antoni Vives i Batlle Any: 1926 Forma d’aparició: Cançó- Sardana   Marieta de l’ull viu i el soldat són els protagonistes de la cançó “Baixant de la Font del Gat”. La lletra de la cançó fa referència a una donzella anomenada Marieta, que té un ull que destaca per la seva viuor i brillantor. En la cançó, s'explora la bellesa i l'atractiu d'aquest personatge, i és una cançó alegre i divertida que sovint es canta en reunions familiars i escoles.   La melodia de la cançó és entranyable i fàcil d'aprendre, la qual cosa la converteix en una de les cançons preferides pels nens i nenes a Catalunya. La "Marieta de l'ull viu" és una part important del repertori de la música tradicional catalana i ha estat cantada per generacions al llarg del temps. Es diu que la Font a la qual la cançó fa referència no és pas la Font del Gat actual a la Muntanya de Montjuïc, si no a la Plaça de Sant Agustí Vell, al Born de Barcelona. Això donaria a entendre doncs que el soldat realment festajava als voltants de la Ciutadella. Més info (cançó)   Baixant de la Font del Gat, una noia i una noia, baixant de la Font del Gat, una noia i un soldat.   Pregunteu-li com se diu, Marieta, Marieta, pregunteu-li com se diu, Marieta de l’ull viu.   Pregunteu li en un va, a la rambla, a la rambla, pregunteu li en un va, a la rambla a festejar.   Jo en sóc la criticada Marieta, que en retreu aquell cant de picardia i si no hi (ha)(v)és anat i en a la Font del Gat encara hi tornaria i amb el mateix soldat.   La Font del Gat pues era un lloc dels meus divertiments allà on jo sempre veia si el soldat era valent. I un dia que ens van veure que ens fèiem un petó, aquella mala llenga va treure la cançó.   Baixant de la Font del Gat, una noia, una noia, baixant de la Font del Gat, una noia i un soldat.

Moby Dick

Moby Dick   Tipus: Personatge zoomòrfic fictici Origen: Nord-Americà Creador/a: Herman Melville Any: 1851 Forma d’aparició: novel·la    A la novel·la, Moby Dick és una balena blanca gegant i ferotge que es converteix en l'obsessió del capità d'un vaixell balener anomenat Ahab. El capità Ahab decideix perseguir a Moby Dick amb l'objectiu de caçar-la i venjar-se d'una antiga ferida que li va causar la balena, la qual cosa va costar-li una cama.   La història és narrada per Ishmael, un jove mariner que s'embarca en el vaixell de la tripulació d'Ahab. La persecució de Moby Dick esdevé una metàfora de l'obsessió humana i els límits del poder de l'ésser humà davant la natura i el món salvatge.   "Moby-Dick" és una novel·la complexa i rica en temes, que explora qüestions com la naturalesa de l'home, l'existència del mal, l'orgull i la por. A més de ser una obra mestra de la literatura, també és una crítica social i filosòfica de la societat del segle XIX.   Moby Dick ha esdevingut un símbol literari i cultural, i el terme "Moby Dick" s'utilitza sovint per referir-se a qualsevol cosa que es converteix en una obsessió o una meta inabastable. Aquesta famosa novel·la continua sent llegida i apreciada pels lectors de tot el món fins avui.