Categoria: Festa Major
Tipus: Personatges de cançó d'obra dramàtica (La Pepa Maca)
Origen: Catalunya
Creador/a: obra: Cecília A.Màntua Sardana: Joan Serracant i Manau
Any: 1954 (Obra) 1957 (Sardana)
Forma d’aparició: Obra dramàtica i Sardana.
Pepa maca és la protagonista d’una cançó en format d’obra dramàtica que més endavant va esdevenir una sardana. Aquesta n’és la lletra:
Nascuda a la Costa Brava,
paratge més bell del món,
allí viu una fadrina
a la que han tret un renom.
Li diuen la Pepa maca
per el seu rostre tan bonic
i amb una rialla fresca
que encisa al pobre i al ric.
Quan en nits de lluna plena
s’ha sentit el seu cantar
ens evoca la sirena
que mai no es pot estimar.
Els mariners diuen d’ella
que té un secret en el cor.
La Pepa segueix donzella
car sempre allunya l’amor.
La tramuntana sap molt bé
tot el passat que ella guarda,
les cales serven silencis de pedra,
un raig de lluna sempre il·lumina.
Ai Pepa, ai Pepa maca,
orgull de l’Empordà.
Pubilla encisadora,
que jo no puc oblidar.
Ai Pepa, ai Pepa maca,
podries ser el meu port.
Bonica i catalana,
porta’m la pau i fe en el cor.
Punteges bé la sardana
a la plaça major
i atraus dins de l’anella
les sagetes de l’amor.
Ai Pepa, ai Pepa maca,
el teu bell amor perdut
ens roba tota alegria
i fins se’n va la nostra joventut
Els anys passaren de pressa
en la trista solitud,
l’enyor és flama encesa
que ha cremat la joventut
Un dia la Pepa maca
veu reviure el seu passat,
la filla que ella enyorava
tota una dona ha tornat.
Que ignora que és la mare
la que té tan a prop seu,
que somriu amb timidesa
però amb el cor clavat en creu.
De nou davant d’un home
de la filla amor primer,
la Pepa fa el sacrifici
fuig d’aquest amor darrer.
La gent que ho sap van murmurant
de sa fingida alegria
i com que és molt esvelta i riallera
tothom del poble així li canta.
Ai Pepa, ai Pepa maca,
orgull de l’Empordà.
Pubilla encisadora
que jo no puc oblidar.
Ai Pepa, ai Pepa maca,
podries ser el meu port.
Bonica i catalana
porta’m la pau i fe en el cor.
Punteja, bé la sardana
a la plaça major
i atraus dins de l’anella
les sagetes de l’amor.
Ai Pepa, ai Pepa maca,
el teu bell amor perdut
ens roba tota alegria
i fins se’n va la nostra joventut.
