Tipus: Personatge de ficció

Origen: Europeu - primeres notícies de la narració d’aquesta a França

Creador/a: Conte Popular. Primera transcripció: Charles Perrault

Any: 1a transcripció 1697. Es té constància de la història des del s. XI

Forma d’aparició: Llibre format conte

La Caputxeta Vermella és un conte popular dut a llibre per Charles Perrault.

Fa molt temps hi havia una noia molt bonica. Aquesta, va demanar a la seva mare dur-li el menjar a l'àvia que restava malalta a casa.

La mare va accedir-hi, però l'hi va demanar que, si us plau, anés directe a casa l'àvia i no parlés amb desconeguts. La nena, però, no tenia cap mena de por per haver de creuar el bosc per a arribar a casa de l'àvia, ja que sempre hi trobava molts amics: ocells, esquirols… 

Va començar el seu camí, mentre anava observant els animals del bosc, se li va aparèixer un llop. Aquest l'hi va demanar: on vas, noia? La noia l'hi va explicar que anava a casa l'àvia a dur-li menjar, ja que estava malalta. El llop va recomanar-li un camí per anar a casa l'àvia, però aquest resulta ser més llarg i el llop aprofitar per anar-hi més ràpid.

En arribar a casa l'àvia, el llop se l'ha menjat, es vesteix amb els vestits de l'àvia i es posa al llit per fer-se passar per ella.

En arribar, la caputxeta veu a l'àvia estranya i l'hi pregunta:

- Àvia ... Quins ulls més grossos que tens! -Són per a veure't millor Caputxeta - va contestar el llop amb una veu trencada.

- Àvia ... Quines orelles més grosses que tens! - Són per escoltar-te millor Caputxeta!

- Àvia ... Quines dents més grosses que tens! - Són per ... MENJAR-TE MILLOR!

El llop va fer un salt del llit i es va tirar a sobre de la Caputxeta i se la va menjar!! Per allà a prop hi passava un caçador que, en sentir els crits de la Caputxeta, va decidir anar a veure què passava. Quan va trobar la porta oberta i el llop dormint sobre el llit amb una panxa molt grossa, va endevinar el que havia passat i, amb un ganivet, va obrir la panxa del llop.

Va trobar-hi la Caputxeta i la seva àvia. Totes dues van sortir de la panxa del llop i es van abraçar amb el caçador. Al llop l'hi van omplir la panxa de pedres. En despertar-se, va sentir molta set, es va apropar al riu més proper i en acostar-s'hi a beure, va desequilibrar-se amb el pes de les pedres, va caure al riu i es va ofegar.

Més info