Categoria: Diades castelleres
Deixem-ho clar, ens agrada la pluja! Sigui pel calendari tant llarg que tenim, perquè St. Eulàlia sempre plora a la Mercè o perquè manant el folre se’ns escapa un gall... Sempre hem d’enfrontar diades amb pluja durant la temporada, i ens han deixat records inesborrables, qui no recorda el gloriós pilar de set de la Mercè del 2014?
El cas és que al Vendrell, terra castellera, zona tradicional, tampoc va salvar-se de l’espurnejada el passat diumenge i per alegria gracienca ens va deixar un bon regal.
Al Baix Penedès la tècnica s’havia plantejat un gran pas endavant. Després de deixar la torre al tinter durant unes setmanes i veient l’evolució als assajos es va decidir de portar-la a l’aniversari dels Nens del Vendrell, colla senyora. El cas es que l’estructura de 2 desperta dubtes, com sempre passa en una construcció tant lleugera, la torre és un meló que s’ha d’obrir, i a la plaça Vella havíem descarregat una de les millors torres de la colla.
D’entrada la diada començava amb el veloç pilar caminat marca de la casa. Per continuar amb el primer castell de la diada el 3de8, castell que tot i haver de desmuntar un parell de peus abans d’arriar-lo amunt va presentar bones mides i es va descarregar sense complicacions.
A segona ronda atacàvem el plat fort. El 2de8f. Primera vegada que atacàvem una torre a plaça amb la soca a l’antiga. Els segons van validar el castell a la primera i un cop el folre a lloc, les sensacions al castell eren excel·lents. La soca molt ferma treballant amb molta seriositat, nucli fent mínimes correccions, mans amb molts galons, tronc concentrat i canalla superant-se a si mateixa regalant-nos una torre molt més senzilla del que tots ens esperàvem. (Menció especial a l’estrena de la Delas que ja ha ocupat tres pisos d’aquest castell! Quant de futur!) Felicitat desfermada doncs al rotllo gracienc, ha tornat la torre!
A última ronda fèiem front a un dels castells que ens estar costant més lligar aquesta temporada, i es que potser si que ens fem grans i ja ens surt millor el 3 que el 4. El carro gros va pujar amb una quadratura poc catòlica que va exigir més treball del normal en una estructura com aquesta, molt bé la canalla, decidida.
Tancàvem l’actuació amb un vano de 5 i tornàvem cap a casa amb la sensació de que la pluja, una vegada més, no ens aigualia la festa, ens feia créixer. Dolça colla.
