Categoria: Diades castelleres
El passat 30 de gener els Castellers de la Vila de Gràcia vam participar a les Festes dels Foguerons de Sa Pobla a la Vila de Gràcia.
La festa dels foguerons de Sant Antoni a la Vila de Gràcia és una celebració mallorquina relacionada amb la festivitat de sant Antoni Abat traslladada a Gràcia. Consisteix sobretot en unes mostres de cultura popular, tant del Principat com de Mallorca, com ara balls de capgrossos, sonades de xeremiers, castellers i colles de diables, entre més. Tot i ser una tradició importada, ha arrelat plenament a la Vila de Gràcia i els veïns la senten com a pròpia.
Són tres dies d’activitats que comencen dijous al vespre amb una glosada i una degustació de productes illencs al Centre Artesà Tradicionàrius. Divendres el mateix centre acull un concert i un ball amb grups mallorquins que serveix per a escalfar motors per a la celebració de l’endemà. I dissabte al vespre es fa una gran cercavila amb castellers, bastoners, trabucaires, i correfoc de grups de cultura popular poblers i graciencs i de vegades algun més de convidat. Aquest seguici acompanya les autoritats i els organitzadors de la festa des de l’ajuntament fins a la plaça de la Virreina, on encenen un gran fogueró i obren la porta a una nit de torrada, balls populars i cantades de gloses amb denominació d’origen mallorquina.
La festa es fa amb motiu de la diada de sant Antoni Abat, a qui la tradició atorga el patronatge dels animals domèstics, especialment els de peu rodó. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i que, quan en veia un de ferit, el guaria.
La festivitat de Sant Antoni és el 17 de gener, dia de la mort del sant. Amb tot, la festa mallorquina es reprodueix a Gràcia l’últim cap de setmana de gener perquè les colles de cultura popular de Sa Pobla –els caparrots, els dimonis d’Albopàs (Sa Pobla al revés) i els xeremiers– s’hi puguin traslladar.
El 1992 n'Antoni Torrens, veí de la Pobla i Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona (1997), proposà de fer un fogueró com els de Mallorca a la plaça de Diamant perquè els seus tres fills, que s'allotjaven a Gràcia i estudiaven a Barcelona, poguessin gaudir de la revetlla mallorquina. A partir d’aquell moment, any rere any s’hi van anar afegint carrers –amb fogueró propi–, s’hi van anar involucrant les colles de cultura popular de la Vila i la festa anà evolucionat fins a esdevenir tal com la coneixem avui.
