Castellers de la Vila de Gràcia | Can Musons C/ Alzina 7, Barcelona, 08024 | (+34) 656 981 153 | info@cvg.cat

PRIMERES REFERÈNCES

Les primeres notícies recollides sobre colles castelleres ens acosten a Valls; és per això que Valls és coneguda com la ciutat "bressol dels castells". La primera referència que es coneix de colla castellera cal buscar-la el 1805. Igual com se sap que els diferents Balls de Valencians van anar adquirint el sentiment de competició per veure qui feia la torreta més alta, en els castells la rivalitat també va existir des d'un primer moment. Així, al 1805 es parla a Valls de la colla dels Pagesos i la colla dels Menestrals, cosa que evidencia que es formaven al voltant dels gremis o oficis. També és molt possible que els castells ja existissin com a tals des de finals del segle XVIII, ja que del 1805 tan sols se n'ha trobat la primera referència escrita, que no vol dir que no n'hi hagués abans.

La història castellera es pot dir que ha anat sempre íntimament lligada amb els períodes de bonança o desgràcia econòmica i social. D'aquesta manera es poden justificar els diferents alts i baixos de la història castellera al llarg d'aquests 200 anys; una història irregular, que fins i tot es podria qualificar de cíclica, per bé que la circumferència té un diàmetre molt extens.
Així podem observar com posteriorment a la primera aparició documentada dels castells a Valls desapareixen els castells fins que va acabar la Guerra del Francès (1808-1814). Al 1819 es té constància del primer castell de vuit, tot i que no se sap amb exactitud quin va ser.

Paral.lelament a Valls, apareixen dues colles més a Tarragona: la dels Pagesos i la dels Pescadors, ambdues formades en gran part per molts castellers vallencs. També són uns primers anys en què a Vilafranca, si bé no apareix cap colla pròpia, l'art de bastir construccions humanes agafa una gran afició, i les dues colles de l'Alt Camp hi són convidades fins a tres vegades l'any per competir a la plaça de la Vila: hi anaven per Sant Fèlix i per les festes de celebració de les dues confraries vilafranquines més populars: la del Roser i la de la Muixerra. És per això que les dues colles de Valls van ser batejades a Vilafranca com la Muixerra i la Roser, segons les preferències de cada confraria, i en endavant se les coneixeria amb aquesta denominació i per la forta rivalitat existent entre les dues; tanta era aquesta rivalitat que entre el 1819 i el 1834 no la van poder exterioritzar a Valls perquè les autoritats els prohibiren l'activitat castellera, per la violència que comportava entre grups; eren anys en què hagueren de sortir a ciutats com Vilafranca i Tarragona per demostrar quina colla era la millor.