El Turó de l’Home, 1.706m d’alçada, és la cota més alta del Montseny i de tota la Serralada prelitoral. Els castellers més intrèpids i excursionistes, vam decidir, un dia tot fent petar la xerrada al local,
que seria una bona activitat per compartir amb tota la colla i així celebrar el 18è aniversari (tot i que pensàvem que el cim arribava a 1.800m, aleshores els números ens haguessin quadrat més, però no ha sigut el cas).
Fent un repàs al recorregut que ens trobarem, començarem des de la Vall de Santa Fe, bastant típica per la seva increïble fageda. (us en faríeu creus de la quantitat d’anuncis i pel·lícules que s’han rodat aquí).
El seu aspecte fantasmagòric i de bosc de fades quan hi ha boira, el seu aspecte frescal i amb un verd gairebé florescent durant la primavera, i el seu color ataronjat quan arriba la tardor i comencen a caure les fulles fan d’aquest lloc un indret màgic.
Així doncs ens endinsarem a la fageda fins a la font de Passavets, una de les més de 600 fonts que es troben a la muntanya del Montseny, no és d’estranyar doncs, que el Montseny produeixi el 50% de l’aigua mineral que es consumeix a l’estat espanyol. Serà el primer lloc de descans per agafar forces i veure una mica d’aigua. A partir d’aleshores ja comença la pujada, primer el camí continua paral·lel al riu i després comença a enfilar-se fent ziga-zagues. Aquí canvia el paisatge i comencem a trobar avets, ben bé com si estiguéssim al nord d’Europa. (com a curiositat us fem saber que és l’avetosa més meridional de la península ibèrica) amb arbres que poden arribar als 50m d’alçada i 150 anys d’edat.
Un cop atravessada l’avetosa i després de superar un tram de camí amb moltes roques, s’arriba a un petit turó amb un prat que s’anomena els Rocs Cremats (segon lloc per descansar abans de fer el cim). A partir d’aquí el paisatge es suavitza i el camí circula entre prats fins que arribarem de manera imponent fins al Turó de l’Home. Allà dalt veurem un refugi en desús, l’actual observatori meteorològic del Turó de l’Home i, al cim veí, Puigsesolles, una base militar, i unes espectacularts vistes, si el dia acompanya, de la plana del Vallès, el mar, i els Pirineus a l’altra banda.
Comença la baixada, en aquest cas la farem per un altre camí, passarem per la font de Briançó i arribarem de nou a la Font de Passavets. Ull a la baixada amb les relliscades i els pelats als genolls!!! (volem seguir fent castells després de l’excursió!!)
Després d’aquesta breu descripció de l’excursió unes quantes coses importants i detalls a tenir en compte:
Cal portar: calçat adequat; cantimplora; alguna cosa per menjar; roba d’abric/ paravent o «xubasquero» per si de cas. I.... cal recordar que: Estem a un parc natural!
No tirem deixalles a terra. Vigilem amb els sorolls i els crits. Respectem la natura. No sortirem del camí i evitarem les dreceres.
DADES: Longitud recorregut: 11,5km. Desnivell: 567m. Temps estimat: 4,30h (anada i tornada).
Eli Ros